Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

La identificació de patologies comuns i mecanismes moleculars involucrats en la neurodegeneració retiniana i cerebral pot oferir noves oportunitats terapèutiques per prevenir el deteriorament cognitiu relacionat amb la diabetis tipus 2.

El període de preinscripció per al curs 2022-2023 del Màster en Recerca Biomèdica Translacional del VHIR estarà obert del 10 de gener al 5 de setembre de 2022, o fins l’exhauriment de les places.

La Scoliosis Research Society (SRS) ha atorgat aquest prestigiós reconeixement al equip del Dr. Pellisé per l’estudi sobre la semblança dels efectes adversos de les cirurgies en pacients ancians i en la població adulta en general.

El projecte COCREA SASI. Co-creació per la promoció de la salut afectiva-sexual des d’una mirada intercultural ha obtingut el premi al Millor Treball d’Investigació.

Aquest tractament permet administracions més seguides, però amb dosis més baixes, i per tant millora la seva tolerabilitat.

Enguany, l’equip de Vall d’Hebron ha participat en la publicació de tres articles per entendre el brot per enterovirus A71 (EV-A71) del 2016 a Catalunya i el seguiment dels enterovirus no polio en l’actualitat.

L'estudi ECMOVIBER, realitzat a partir de 338 pacients que han rebut suport amb ECMO per una infecció per coronavirus greu a 24 centres d'Espanya i Portugal, detecta els factors associats amb una major mortalitat hospitalària.

Les activitats solidàries de la fundació permeten que cada any es recaptin més diners per a la investigació d’aquesta malaltia.

Des del 27 de desembre fins al 9 de gener de 2022 es podrà visitar a la sala Àgora del CosmoCaixa.

Amb aquest ajut el projecte Cèl·lules sintètiques per a millorar el control de les infeccions víriques rebrà suport per accelerar la seva arribada a la societat.

Investigadors del Vall d'Hebron Recerca i de la UAB identifiquen l’autofàgia com el mecanisme d’acció antitumoral dels fàrmacs inhibidors de la proteïna kinasa ERK5.

Dels 117 pacients trasplantats d’òrgan sòlid infectats per SARS-CoV-2 en els vuit mesos que comprèn l’estudi (de novembre a juny de 2021), un 88% van infectar-se en el període prevacunació (103 pacients, que van contreure COVID-19 de novembre a març).

És el primer cop que s’analitzen totes les cèl·lules que conformen el reservori del VIH a la sang a la vegada, descrivint de quina manera i en quins subtipus de cèl·lules en concret s’ubica aquest reservori en persones que reben tractament antiretroviral

 

  

El Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, la Dra. Núria Gómez Barros, la Dra. Sala Guila, el Dr. Francisco Collazos i el Dr. Marc Ferrer, del Servei de Salut Mental de Vall d’Hebron, han aparegut al llarg de les més de 15 hores de programa.

Un estudi multicèntric, liderat per neuròlegs de Sant Pau i amb participació dels principals hospitals catalans, analitza la relació entre ictus i COVID.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el passat 16 de desembre la Resolució sobre “Fer front als reptes de les persones que viuen amb una malaltia rara i les seves famílies”.

En aquesta IV edició, s’han recaptat 4.800 euros, que es destinaran al grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia de Vall d’Hebron Recerca.

El treball és la base per desenvolupar una plataforma de recerca integrada centrada en aquesta patologia.

La 25a Conferència Anual ha anat a càrrec del Dr. Àlvaro Pascual-Leone, professor de Neurologia a Harvard Medical School i director del Guttmann Brain Health Institute.

L’espai que ocuparan els laboratoris de recerca es duplica, arribant als 5.569 m2.

FunHoMic integra a experts en patogènesis fúngica, immunologia, ecologia microbiana i tecnologies “ómicas”  per formar a 13 investigadors per identificar biomarcadors relacionats amb el risc d’infecció per fongs com Candida.

Aquest nou mètode, desenvolupat pel grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Recerca, facilitarà la presa de mostres d’orina i femta dels animals en recerca biomèdica.

El treball, liderat per Anna Beneria, facultativa especialista del Servei de Salut Mental , conclou que aquestes metodologies presenten insuficiències i proposa la implementació de millores en el seguiment dels joves.

La comissió EASL-Lancet, en què ha participat la Dra. María Buti, ha analitzat possibles millores per a la prevenció i la detecció precoç d'aquestes patologies.